i tu...com miras el món?

Ahir i avui vaig anar al " trapezi ! , la fira internacional que es celebra cada any a la bunica i especial població de Reus...possiblament la vila més maca del món, després de Vilafranca.

He vist espectacles genials...funambulistes fen equilibris impossibles, trapezistes volant al limit del perill i desafiant totalment la llei de la gravetat, persones amb un domini del cos i de l'espai espectacular...

també personatges que m'han fet riure, i m'han fet il·lusionarme amb el món màgic que m'hanaven descobrin a cada moment, a cada pas, a cada segon...

Tots ells tenien l'amor d'aquells qui fan allò que més estimen, i que creuen que aquesta es la millor manera d relacionar-se amb el món...en el seu sentit més ampli.

I avui, tot jsut abans d'anar a dormir m'ha passat una idea pel cap.

Ha estat miran aquests espectacles que m'ha envaït una sensació de felicitat que feia anys que no tenia...

....perquè...

després de donar-hi tombs crec que he arribat a una resposta, que almenys per mi, és valida.

És miran aquestes maravelles que ens han ofert aquestes persones, que me tornat a sentir un nen petit, d'aquells que fa pocs anys que caminen per aquest món. Que rere cada pedre troben alguna cosa nova que els sorpren i els motiva. Que qualsevol nou descobriment, és per ells la cosa més important del món...

aquells nens que tots portem encara dintre.

He aconseguit reviure de nou aquesta sensació...cada mument de l'espectacle em feia somriure i il·lusionar-me. Esperant el nou truc, o el nou món que m'anaven a presentar.He reigut, m'he entristit, i he picat de mans...

Era com obrir una cipseta de música...

Hen definitiva, la felicitat i l'amor fluien per cada tram de la meva pell...i m'ha fet sentir viu i en contacte en mi mateix i en el món.

Mirar el món com un nen petit...

....no creieu que cada dia hauriem de mirar el món així ?

sube, que te llevo pa' las nubes!

viejo i sabio, pirata capitan

nunca tuvo froneteras, nunca tuvo que amrrar...

su barco a ninguna parte, su barco a ningun lugar!!

Su maximo delito fue cargar-se algun rufian,

vamos en su barco dispuestos a navegar!!

SUBE, SUBE QUE NOS VAMOS PA' LAS NUVES!!!

pirata, no me dejaste otra oportunidad

y ahora te kejas de la casualidad

quedate con tu ley i con tu jerga

a mi dejame en paz

viejo i sabio pirata capitan

nunca tuvo contratos, nunca tuvo que pagar

su garfio era el abal

su maximo delito fue calmar-se una vez mas

SUBE, SUBE QUE NOS VAMOS PA' LAS NUBES!!!!

ZUMITO DE RON PA' DESAYUNAR !!!!

VISCA LES FESTES D'ESTIU QUE ES PRESENTEN...A TOTS I A TOTES US DESITJO UNA PRIMAVERA I UN ESTIU EL MÀXIM DE POCASOLTA!!!!

VAMOOOOOSSSS PIRATAS!!!!! A POR ELLOS QUE SON POCOS Y COBARDES!!!!!!

Perquè creieu que la gent està tant trista?

Pot ser perquè cada un de nosaltres està lligat a la nostra història personal.

Tothom creu que l'objectiu d'aquesta vida es seguir un pla. "estudiar, treballar, comprar pis/casa, hipoteca, cotxes, fills familia..."

Pero ningú es pregunta si aquest pla es seu o si li va crear una altra persona.

La gent acumula experiències, records, coses, ideas del altres...i tot això es més del que podem carregar....

d'aquesta manera oblidem els nostres somnis.

Tothom sap què és el que desitja de veritat, això és una cosa que es porta al cor de fa temps...tant sols cal deslliurar-se de la pròpia història personal, donar per acabades totes les històries començades, buidar-se d'aquestes històries, i començar a reomplir-les amb coses noves, i importants de veritat...i si no es troba lo important de veritat, no passa res.

Tant sols cal buscar coses que et facin somrire, encara que siguin temporals.

Per altra banda les coses importants de veritat es mantindran sempre amb nosaltres, per alguna cosa són importants de veritat...per tant no cal tenir por en buidar-se per tornar-se a omplir.

Diuen els sabis de la tradició TENGRI ( de les estepes de l'Asia més occidental ) que quan omplim els buits de la nostra història personal amb històries diferents, amb experiències que no acostumem a tenir, és llavors quan creix l'amor que tots portem dintre, i quan aquest amor creix dins nostre, nosaltres també creixem amb ell.... llavors cal acceptar aquest amor tal i com vingui, perquè l'amor és l'energia més poderosa de l'univers, i no es pot controlar.

Aquest és le camí cap a la felicitat...el camí per deixar enrere la nostra tristessa.

caminant

qui dia passa anys empeny...
tots caminem...ho hauriem de caminar...
El més important és no quedar parats, perquè si et pares, no trobaras les oportunitats t'esperen en el camí.
I si arribes en una difurcació, prente un temps per parar a pensar; però el més haviat possible continua caminant.
Cal estar sempre en constant moviment.
Si et pares...t'estanques, i no evoluciones...
per tant camina: camina i molt!

Com deia Aquell: Caminante, no hay camino...se hace camino al andar

Un peix!

Hi havia una vegada un peix, que.....
i Així va començar tot
Aleix