martes, 1 de abril de 2008



Perquè creieu que la gent està tant trista?
Pot ser perquè cada un de nosaltres està lligat a la nostra història personal.
Tothom creu que l'objectiu d'aquesta vida es seguir un pla. "estudiar, treballar, comprar pis/casa, hipoteca, cotxes, fills familia..."
Pero ningú es pregunta si aquest pla es seu o si li va crear una altra persona.
La gent acumula experiències, records, coses, ideas del altres...i tot això es més del que podem carregar....
d'aquesta manera oblidem els nostres somnis.
Tothom sap què és el que desitja de veritat, això és una cosa que es porta al cor de fa temps...tant sols cal deslliurar-se de la pròpia història personal, donar per acabades totes les històries començades, buidar-se d'aquestes històries, i començar a reomplir-les amb coses noves, i importants de veritat...i si no es troba lo important de veritat, no passa res.
Tant sols cal buscar coses que et facin somrire, encara que siguin temporals.
Per altra banda les coses importants de veritat es mantindran sempre amb nosaltres, per alguna cosa són importants de veritat...per tant no cal tenir por en buidar-se per tornar-se a omplir.
Diuen els sabis de la tradició TENGRI ( de les estepes de l'Asia més occidental ) que quan omplim els buits de la nostra història personal amb històries diferents, amb experiències que no acostumem a tenir, és llavors quan creix l'amor que tots portem dintre, i quan aquest amor creix dins nostre, nosaltres també creixem amb ell.... llavors cal acceptar aquest amor tal i com vingui, perquè l'amor és l'energia més poderosa de l'univers, i no es pot controlar.
Aquest és le camí cap a la felicitat...el camí per deixar enrere la nostra tristessa.

3 comentarios:

sònia dijo...

Bones Aleix!
Tens molta raó, segur que la felicitat està en aquestes petites coses que anem fent cada dia...gairebé sense adonar-nos-en! Però anem amb compte....fer una parada de tant en tant per a fer un recompte de moments no està mai de més!

T'enllaço el meu bloc...i així et vaig llegint!

Un petonet!

(sóc la Sònia de Torredembarra...per si no m'ubiques!:P)

Ivet dijo...

Namaste!!!!

Ostres ALeix que bien te veo!!!! Jo tambe et vaig seguint des d'aki, encara que aki tambe hi ha ocellets ke em van explicant!!

El que vas comentar al blog de l'Anna em va agradar molt (i segur que em servira!) i gracies per animar-me!
Jo tambe t'envio molta forca, que ara cada cop en tinc mes!

M'agrada molt el que has escrit....veig que reflexioneu molt per akestes terres!! No dexis/deixeu de fer-ho perke es molt interessant!

Ahh!! i estic d'acord en el que has escrit...cal buidar-se i tornar-se a omplir..i no deixar de lluitar pel que desitjes!!!

una abracada molt gran!!!

Ivet

Anna dijo...

bitxo!!

(ja se que et dec el comentari de fa dies....soc una mica piltrafilla...jejeje)

m'agrada molt l'escrit i l'he rellegit varies vegdes des de la nit que el vas penjar i t'he de dir que m'agrada, m'agrada molt la força que se'n desprén....es nota que estas lluitant per escriure la teva llegenda personal i m'agrada peuque això fa que sentis amor (del de veritat, sense objectiu ni fi)i com tu has dit l'amor es nodreix de les nostres ganes de viure, de les nostres experiències, de la gent que entra, surt o es queda a les nostres vides, de la lluita per seguir el camí desitjat...

estic felic de veure't feliç.

molta força per seguir endavant!!!

besus!!!