i tu...com miras el món?

Ahir i avui vaig anar al " trapezi ! , la fira internacional que es celebra cada any a la bunica i especial població de Reus...possiblament la vila més maca del món, després de Vilafranca.

He vist espectacles genials...funambulistes fen equilibris impossibles, trapezistes volant al limit del perill i desafiant totalment la llei de la gravetat, persones amb un domini del cos i de l'espai espectacular...

també personatges que m'han fet riure, i m'han fet il·lusionarme amb el món màgic que m'hanaven descobrin a cada moment, a cada pas, a cada segon...

Tots ells tenien l'amor d'aquells qui fan allò que més estimen, i que creuen que aquesta es la millor manera d relacionar-se amb el món...en el seu sentit més ampli.

I avui, tot jsut abans d'anar a dormir m'ha passat una idea pel cap.

Ha estat miran aquests espectacles que m'ha envaït una sensació de felicitat que feia anys que no tenia...

....perquè...

després de donar-hi tombs crec que he arribat a una resposta, que almenys per mi, és valida.

És miran aquestes maravelles que ens han ofert aquestes persones, que me tornat a sentir un nen petit, d'aquells que fa pocs anys que caminen per aquest món. Que rere cada pedre troben alguna cosa nova que els sorpren i els motiva. Que qualsevol nou descobriment, és per ells la cosa més important del món...

aquells nens que tots portem encara dintre.

He aconseguit reviure de nou aquesta sensació...cada mument de l'espectacle em feia somriure i il·lusionar-me. Esperant el nou truc, o el nou món que m'anaven a presentar.He reigut, m'he entristit, i he picat de mans...

Era com obrir una cipseta de música...

Hen definitiva, la felicitat i l'amor fluien per cada tram de la meva pell...i m'ha fet sentir viu i en contacte en mi mateix i en el món.

Mirar el món com un nen petit...

....no creieu que cada dia hauriem de mirar el món així ?